Audacity es una aplicació informàticamultiplataformallliure, que es pot utilitzar per a grabacions i edicions d'audio. Es un programa facil d'utilitzar, distribuit sota la llicencia GPL.
Per a inserir una gravació de veu a una cançó utilitzarem l'Audicity.
1-Primer de tot inserim la canço o la música i després la veu grabada.
2-Seleccionem i modifiquem per baixar decíbels per tal de que s'escolti la veu que volem posar.
3- Una vegada baixats els decíbels gradualment, seleccionarem la veu grabada i la mourem perque quedi exactament en la zona on hem baixat el volum de la cançó.
4-Si la cançó acaba de sobte hem de baixant els decíbels gradualment.
5- A continuació, desarem el projecte per si després volem modificar l'audio poguem fer-ho.
6- Finalment, exportarem l'audio creat com a conjunt.
Exemple d'una cançó amb veu gravada inserida
L'audacity es un programa senzill, m'ha agradat molt utilitzar-lo, concretament l'exercici que hem fet crec que pot ser molt útil a l'hora de fer gravacions explicant contes per a nens,etc.
La digitalizació la podriem definir com que es el procés de convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador.
Ara bé, per transmetre aquesta informació, o per processar-la o per emmagatzemar-la, cal convertir-la en un element físic, és a dir, s’ha de codificar.
Codi binari : Combinacio 0 i 1 per interpretar lletres.
Rep la informacio en el nostre llenguatre els tradueix a codi binari i aquestes combinacions les torna a pasar al nostra llenguatge o sigui per a que nosaltres poguem veure imatges i sons,etc.
Conceptes bàsics d'una imatge digital:
La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria (bytes).
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa (píxels).
La digitalització ha sigut un procés imprescindible per a l'ús dels ordinadors, sense aquesta conversió de codis no podríem interaccionar amb ells.
El GIMP es un programa lliure apropiat per fer retocs fotografics, composició i edició d'imatges. Es especialment útil per la creació de logotips i altres gràfics per a pagines web. Té moltes eines i filtres.
Clicka per veure definició, caracteristiques,versions, etc a Wikipedia.
A continuació adjunto un video on s'explica com utilitzar el programa GIMP per crear una imatge composta.
A la classe práctica de TIC hem utilitzat aquest programa i hem fet modificacions de les següents fotografíes:
Imatge banus més petita a 400 pixels
Imatge retallada
Imatge banus esborrat
Imatge Johan petita reduida a 400 pixels
Imatge Johan amb color, blan i negre(invertir)
GIMP, m'ha servit molt per a fer retocs en fotografies, es un programa una mica mes senzill que el Photoshop, i amb una classe ja hem après a fer bastantes coses importants i imprescindibles per a retocar una fotografia.
Els ordinadors eren antigament i són, bàsicament, màquines per fer càlculs. Actualment el seu progrés a fet dels ordinadors màquines per comunicar-nos i per poder interactuar.
Què és la interactivitat?
La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones, bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes, però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància de les interaccions virtuals).
Hi ha unes maneres per organitzar i mostrar la informació. Per exemple, fent que els conceptes siguin a llocs diferents, als quals s’hi arriba, si es vol, automàticament, a través d’uns punts de connexió. Aquest va ser el model proposat pel nord-americà Vannevar Bush, a mitjan del segle XX, per millorar la comunicació científica. Fins i tot va imaginar una màquina per posar-ho en pràctica. Segons Bush, calia operar com ho fa la ment humana, és a dir, per associació d’idees. Però la tecnologia de l’època no permetia fer-la realitat. Els ordinadors, que tot just acabaven d’aparèixer, eren aparells costosos, complicats d’utilitzar, i només entenien de números. Amb el temps, però, això va canviar: els ordinadors van començar a treballar amb textos, després amb sons, després amb imatges… Un altre nord-americà, Ted Nelson, va elaborar un projecte, anomenatXanadú, que ha passat a la història perquè era una xarxa com internet però trenta anys abans. Xanadu tampoc no va arribar a fer-se realitat, però va donar lloc a diverses innovacions. Per exemple, el terme hipertext per designar el nou model de la informació relacionada. I, per extensió, el terme Hipermèdia quan, a més a més de text hi ha sons, imatges i animacions. En un hipermèdia, els elements o nusos es relacionen entre si mitjançant els enllaços. Tot plegat té forma d’una xarxa que, al seu torn, es pot connectar amb altres xarxes. Les idees eren clares però faltava, encara, la tecnologia que les suportés. Aleshores, un equip d’investigadors, liderat per Douglas Engelbart, va fer una colla d’invents crucials. Per exemple, el ratolí: un dispositiu que permetia una comunicació d’anada i de tornada amb l’ordinador, una comunicació interactiva. Englebart va definir, també, com s’havia de produir aquesta comunicació interactiva: a base de grafismes i símbols visuals. Els primers hipermèdia o programes interactius van aparèixer els anys 90 sobre CD-Rom, un suport capaç d’emmagatzemar una quantitat raonable d’imatges i músiques.
Però els programes interactius de més impacte van ser els videojocs. En pocs anys, es van convertir en un entreteniment de gran consum.
Amb un suport com el CD-Rom, la interacció és d’una persona amb ella mateixa. Però amb la xarxa internet les possibilitats es multipliquen: la interacció es pot realitzar amb altres persones, per exemple, intercanviant missatges, treballant en equip, compartint interessos… De manera que, a més de tenir aplicacions educatives i lúdiques, la interacció amb els ordinadors en té de socials i comercials.
Sigui quina sigui l’aplicació, la clau d’un interactiu és la interfície, és a dir, el conjunt de grafismes i d’opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l’ordinador.
Una bona interfície convida a interactuar -no només a mirar- i procura que l’experiència interactiva sigui senzilla i intuïtiva. Veiem un video explicatiu:
La interactivitat ha sigut imprescindible per a la comunicació amb l'ordinador i de l'ordinador amb nosaltres. Aquesta ha anat evolucionant al llarg dels anys, cada vegada hi ha una interacció més pròxima entre les tecnologies i els humans.
Antigament s'utilitzaven transparencies plenes de textos que s'exposaven a aules, les quals es feien avorrides. Actualment s'ha donat pas a nous programes per fer presentacions com el Microsoft Powerpoint o l’Impress d’Open Office.
Tot i que aquests programes presenten una gran gamma de possibilitats per interactuar amb els alumnes, es troben una sèrie de professors que desconeixen les possibilitats que aquests proposen i l'utilitzen d'una manera inadequada avorrint als alumnes.
Aquest fet es va agreujant a mida que anem pujant pel nivell educatiu i moltes vegades a les universitats aquest programa sigui clau, i fins i tot es poden limitar a estudiar els “PowerPoints”.
El PowerPoint és un programa dissenyat per fer presentacions amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges.
Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació i ofereix un gran ventall de resultats de presentació. Les presentacions són mes pràctiques que el programa Microsoft Word.
En analitzar aquest ús del PowerPoint, hi ha una serie d'avantatges i inconvenients en el seu ús:
Avantatges
Inconvenients
Permet estructurar el discurs amb una alta precisió
• L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus
o de l’esquema...
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo,
animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el
significat dels continguts
Està encaminat a establir un tipus de
discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic
• Si hi ha massa informació en les diapositives ,no es llegeix amb claredat.
• L’orador es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense
atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula esta a les fosques.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, es miri els efectes i no s’escolti el discurs.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de
l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.
El powerpoint l'identifiquen en un ús concret de les presentacions com una
modalitat innovadora.
A continuació, adjunto un video on explica com s'utilitza el powerpoint:
Crec que l'ús dels PowerPoints es molt profitós, ja que és una eina molt útil i senzilla , encara que té inconvenients, es la millor eina que tenim per fer presentacions.
Crec que el tema del Copyright y Copyleft es imprescindible per el dret d'autors. He aprés a reconèixer icones sobre les llicencies que abans las veia i no sabia perquè servien.
És un programa gratuït basat en web per crear documents en línia amb la possibilitat de col.laborar en grup. Inclou un Processador de textos, un full de càlcul, programa de presentació bàsic i un editor de formularis destinats a enquestes.
Crea, edita i puja documents ràpidament.
Importa els teus documents, fulls de càlcul i presentacions existents o crea de nous des de zero.
Accedeix i edita des de qualsevol part.
L'únic que necessites és un navegador web. Els documents s'emmagatzemen online de forma segura.
Comparteix els canvis en temps real
Convida a altres usuaris a visualitzar els teus documents i realitzar modificacions conjuntament i de forma simultània.
Google Docs es una eina molt útil per a fer treballs en conjunt des de la xarxa. Es un gran avantatge poder participar en la creació de treballs i projectes a la vegada sense estar en el mateix lloc.
